TRADUCE ESTA PÁGINA

divendres, 27 d’agost del 2010

BABY HUMAN

Sèrie documental "The Baby Human"
 
Baby Human descobreix una nova perspectiva en el món del desenvolupament infantil destacant les aptituds per al moviment, la percepció i la comunicació, el desenvolupament de la ment, la capacitat social i l'actitud emocional dels nadons i infants.
Els nadons són éssers de gran intel·igència amb els sentits plenament desenvolupats i  amb l'habilitat d'assimilar i processar la constant allau d'imatges, sons, sentiments i moviments que els bombardegen des del naixement.
Aquesta sèrie de sis capítols de 50 minuts, tan amena com fascinant, ofereix un excepcional recorregut pels laboratoris que investiguen el comportament del nen per explorar les àrees fonamentals del seu desenvolupament-moviment, percepció, emoció i comunicació-i les noves tècniques que permeten als investigadors i científics "preguntar" a nadons més i més joves què és el que pensen.
Baby Human ha obtingut la Placa d'Or al Millor Documental dels Chicago International Television Awards, i la Cambra d'Or, als EUA International Film & Video Festival 



BABY HUMAN: CAMINAR

Videos tu.tv


BABY HUMAN: SENTIR

Videos tu.tv


BABY HUMAN: RELACIONAR-SE


Videos tu.tv


BABY HUMAN: PENSAR


Videos tu.tv


BABY HUMAN: PARLAR

Videos tu.tv

dimecres, 25 d’agost del 2010

DESENVOLUPAMENT DE LA PRENSIÓ


DESENVOLUPAMENT MOTRIU DE 3 A 4 MESOS

Van desapareixent els reflexos primitius, a causa de l'increment de la maduresa cerebral. A l'observar la seva motricitat sembla que mou els braços i les cames menys que en els mesos anteriors, ja que està passant del control reflex al voluntari. Pel que fa a les posicions, assegut manté el cap ben alt, ja que va consolidant el to del tronc i la nuca, encara que en la regió lumbar necessita un suport En posició ventral pot aixecar el cap, mantenint-se sobre els avantbraços. Amb 4 mesos flexiona i estén els membres superiors i inferiors, sembla que "res". En posició dorsal, intenta posar el peu sobre el genoll oposada. Els membres inferiors i superiors estan en extensió. Utilitza les mans amb més habilitat i indistintament una o altra. Desapareix el reflex de prensió palmar (Gransping), i comença a interessar-se pels objectes, però encara no pot agafar-los. No obstant això, al contacte amb ells obre i tanca la mà retenir alguns segons. La seva comprensió encara no és voluntària. Als 4 mesos ja pot portar l'objecte a la boca.



DESENVOLUPAMENT MOTRIU DURANT EL PRIMER MES

La motricitat és encara primària, és a dir, el nadó manté els reflexos, se sobresalta espontàniament, realitza moviments de braços i cames a la vegada, i amb més facilitat als 2 mesos. En posició ventral, durant el primer i segon mes, el to del tronc i el cap encara roman feble, pel que no pot mantenir les postures. En els membres predomina la hipertonia i segueix conservant la posició fetal, és a dir, braços i cames flexionats. En posició dorsal, segueix mantenint-flexionat. Quant a la comprensió, amb 2 mesos comença a disminuir aquest reflex, i les mans no estan tan tancades.

ALTRES CARACTERÍSTIQUES OBSERVABLES DEL NOUNAT

To muscular
En néixer predomina una hipertonia (excessiva tensió dels músculs) en les extremitats superiors i inferiors, i un estat d'hipotonia (excessiva relaxació) al cap i al tronc. Això es manifestarà en el manteniment de les postures.

Les posicions
Sostenint el nadó assegut, no controla els músculs del tronc, de manera que apareix una cifosi global, és a dir, no pot mantenir recte el tronc i tendeix a incurvat. Tampoc no pot sostenir el cap, per insuficiència en els músculs del clatell, i els membres no els pot estendre per la hipertonia dels flexors. Si se li posa en posició ventral (cap per avall), adopta la postura fetal típica del nadó, és a dir, amb els membres inferiors i superiors flexionats.

Una característica general de les postures en aquesta fase és la asimetria (el braç i la cama d'una banda estesos, i els de l'altre flexionats), i la tendència constant a la flexió.
Un nadó que es trobi en extensió de manera contínua és un hipotònic patològic, i el mateix passa si manté les mans contínuament obertes.

Els moviments espontanis
Davant d'un estímul brusc apareixen moviments globals, anàrquics i inadaptats de tot el cos.

CARACTERÍSTIQUES MOTRIUS DEL NADÓ

En néixer la mielinització únicament arriba als centres subcorticals, de manera que el nadó és un ésser automàtic. Això significa que els seus actes motors són reflexos.


REFLEXOS PRIMARIS DELS NADONS























Reflex de succió
Els centres que regeixen els moviments voluntaris encara no funcionen, de manera que reacciona als estímuls amb moviments que encara no pot controlar.

L'existència dels reflexos indica que el nen està sa i que no té lesions neurològiques, la seva persistència s'ha de controlar, ja que la no desaparició d'alguns pot ser un signe patològic.
Reflex de marxa
Un dels continguts que s'avaluen en el Test de APGAR, són els reflexos neonatals. Els nadons exhibeixen una àmplia varietat de reflexos durant els seus primers mesos de vida. Alguns d'ells tenen valor supervivencial, com passa amb el reflex de succió, altres no tenen valor per a la supervivència actual, però poden haver estat tan importants en l'evolució de l'espècie en el seu moment que van passar a formar part de la dotació genètica humana. Tots aquests reflexos estan presents en el moment del naixement, a partir d'aquí alguns desapareixen en el curs dels 4 o 5 primers mesos, mentre que altres es convertiran en accions voluntàries i altres seguiran sent reflexos tota la vida. La presència d'aquests reflexos en el nounat és un signe de normalitat. La progressiva desaparició posterior d'aquells que no vagin a mantenir-és també un signe de normalitat evolutiva que indica senzillament que l'escorça cerebral està prenent sota el seu control voluntari accions i moviments que abans estaven controlats per parts inferiors del cervell.

Reflex de prensió

dimarts, 24 d’agost del 2010

DEFINICIÓ DE PSICOMOTRICITAT

El concepte de psicomotricitat va sorgir, a principis del segle XX, vinculat a la patologia. Ernest Dupré (neuròleg francès, primer en fer servir el terme "Psicomotricitat"), l'any 1905, va veure que els seus pacients amb disfunció psíquica, tenien alguna relació amb anomalies físiques. Aquesta concepció de la Psicomotricitat trenca amb els plantejaments dicotònics que entenen l'home com a la suma de dues parts separades, un cos i un esperit, els quals només es preocupen del cos i no es pensen que a partir d'ell es pugui desenvolupar la ment.

Els nous plantejament van ser agafats, primerament, pels francesos. Les principals branques que es van interessar van ser les de la medicina, sobretot els neuròlegs, perquè deien que el model els ajudava a entendre les estructures cerebrals. Una altra branca interessada va ser la de la psiquiatria, perquè els ajudava a entendre patologies, etc.

Va ser al voltant dels anys setanta, amb les publicacions de Louis Picq i Pierre Vayer, que es va començar a relacionar la Psicomotricitat amb l'educació i la pedagogia. A ells es van seguir Jean Le Boulch, André Lapierre i Bernard Aucouturier.

Al llarg de la història, el concepte de Psicomotricitat ha anat evolucionant considerablement. A continuació es presenten algunes definicions que mostren les diverses interpretacions que han hagut des de l'origen del concepte:

Stamback, M.:

La Psicomotricitat es considera com una de les branques de la Psicologia, referida a una de les formes d'adaptació de l'individu al món exterior: la mortaldat. La Psicomotricitat, des d'aquest punt de vista, s'ocuparia "del rol del moviment en l'organització psicològica general, establint les connexions de la psicologia amb la neurofisiologia".

Valley, M.:

L'estudi de la motricitat, al qual es manifesta el comportament de qualsevol reacció visible exterior, sigui reflexa, voluntària, espontània o apresa.

Le Boulch, J.:

El mètode psicocinètic és un mètode de pedagogia activa, es recolza sobre una psicologia unitària de la persona. Privilegia l'experiència viscuda. Es recolza sobre la noció de "reestructuració recíproca" que utilitza, finalment, la dinàmica de grup en el treball.

De Quiróz, B.:

La Psicomotricitat és essencialment l'educació del moviment que procura una millor utilització de les capacitat psíquiques, mentre que la motricitat és fonamentalment la capacitat de generar moviments.

Nuñez y Fernández Vidal:

La Psicomotricitat és la tècnica o el conjunt de tècniques que tendeixen a influenciar en l'acte intencional o significatiu, per estimular-lo o modificar-lo, utilitzant com a mediadors l'activitat corporal i la seva expressió simbòlica. L'objectiu de la Psicomotricitat és augmentar la capacitat d'interacció del subjecte amb l'entorn.

Munián:

La Psicomotricitat és una disciplina educativa, reeducativa i terapèutica, concebuda com a diàleg, que considera a l'ésser humà com a una unitat psicosomàtica i que actua sobre la seva totalitat, per mitjà del cos i del moviment, en l'àmbit d'una relació càlida i descentrada, mitjançant mètodes actius de mediació, principalment corporal, amb la finalitat de contribuir al seu desenvolupament integral.

Cercar en aquest blog